Hola de nou!!!
Us volia fer partíceps d'algunes situacions que m'han fet reflexionar sobre la importància de saber improvitzar i de mantenir la serenitat a l'hora de treballar com a psicopedagoga en un centre escolar.
M'agradaria que en quedés constància ja que han provocat una reflexió personal que em pot ajudar molt en un futur proper. És per això que us les explico però no les situu en el temps.
-Un matí havíem de fer una observació a l'aula de P4 però a la meva tutora li va sorgir una reunió d'urgència per un cas que havia passat el dia anterior. Em va demanar si podia anar jo sola i jo vaig acceptar “el repte”. Va ser una sensació molt extranya, ja que feia molts anys que no duia a terme una observació en una aula i la veritat em vaig sentir una mica “perduda”. Va ser molt curiós tot i que al final va anar molt bé i, quan ho vaig comentar amb la tutora, em va dir que era normal i que no m'amoinés, que si no ho veia clar tornaríem a fer l'observació.
-Un dia havíem de fer una valoració individual a un alumne que en diverses ocasions havia provocat situacions conflictives entre alguns alumnes a l'escola (especialment els de la seva classe). La darrera setmana va tenir lloc una baralla força violenta i la directora va demanar que féssim “alguna cosa”. La meva tutora, unes hores abans de reunir-nos amb aquest alumne, em comentava que no sabia ben bé com enfocaria aquesta valoració individual, que potser li passava alguna prova de personalitat o d'impulsivitat però que no ho tenia gaire clar (no perquè no sapigués com afrontar la situació, evidentment, sinó perquè primer volia fer “una mica sobre la marxa”. A mi em va semblar molt curiós i alhora interessant!!!).
El cas és que una estona desprès ens reuníem amb l'alumne i, mica en mica, va anar xerrant amb ell de manera que el va fer reflexionar sobre el que havia passat, li va fer una sèrie de propostes i li va plantejar una mena de “tracte” amb el que el nen va marxar disposat a fer un canvi en la seva actitud i a provar el que li havíem proposat.
Podria explicar-vos algun cas més, però crec que ja no és necessari. Amb tots ells, vaig aprendre que no sempre hem de seguir uns protocols tancats i que, en situacions inesperades, de vegades també cal donar solucions improvitzades....
Suposo que, en major o menor grau, en totes les escoles es donen situacions en les que cal improvitzar sobre la marxa. L'experiència durant aquests mesos m'ha demostrat que, quan hi ha situacions d'aquestes, cal reflexionar un breu moment intentant no deixar-se portar per l'emotivitat i subjectivitat de la situació i que cal actuar amb la màxima serenitat per tal de transmetre calma als que ens envolten. D'aquesta manera aconseguirem, acabi com acabi la situació, que el personal del centre se senti recolzat al màxim afavorint la convivència i la interrelació entre el personal implicat. I, en el cas que veiem que algú no ha actuat correctament, també caldrà ser molt prudents i esperar a que passi la situació per buscar solucions o possibles rectificacions.
Apa, de moment això és tot per avui.....seguiré amb altres idees que, ara que ja he expressat aquestes, també volen fer-se un forat en aquest espai!!!
Fins ben aviat!!!
