REFLEXIÓ PERSONAL......

M'agradaria comentar que el que sí he vist és que el paper de la pedagoga de l'EAP, almenys concretament en el lloc on faig les pràctiques és molt important i valorat. La Núria (tutora meva) és molt apreciada sobretot per l'equip directiu, se l'escolten i molt sovint li fan consultes. També tinc la sensació que en alguns casos li fan consultes com per confirmar que el que volen fer és el correcte...
Ara bé, també hi ha alguns professors/es que semblen "desconfiar" de les seves propostes.

Tot plegat és molt bonic de veure, sincerament, veus com és cadascú i qui realment valora el que estàs fent allà i el que no....

REUNIÓ AMB LA COMISSIÓ D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (CAD)

Aquesta fase buscava:

FASE 5: reunió amb la CAD (Comissió d'Atenció a la Diversitat) DATA: 3/10/11 HORES: 4

Objectius: -triar quin tipus de plafó s'ajustarà millor a les possibilitats de l'A. -decidir com i quina és la millor manera de fer els canvis en el plafó de comunicació -establir qui farà els canvis i com se li explicarà a la nena, a la família i a l'equip docent Destinataris/àries: -l'alumna -equip de professors que treballen amb l'A -pares

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunió 2. Anàlisi de la documentació sobre els recursos que hi ha

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Reunió 2. Anàlisi documental

INDICADORS D'AVALUACIÓ

1. Grau en que la tria del nou plafó s'ajusta a les necessitats d'A i a les possibilitats del centre

DESENVOLUPAMENT:

En aquesta fase es tractava de concretar quin tipus de plafó s'ajustaria a les necessitats i possibilitats d'A, qui i com es farien aquests canvis i com s'explicarien a la nena, a la família i a l'equip docent els resultats.

Tenint en compte el plafó que té actualment, l'ús que fa del Dymo i revisant el que se'ns va dir a la coordinació amb la UTAC, decidim probar com es desenvolupa A si fem una reducció del tamany del plafó a la meitat (ara té els fulls A4, doncs els reduiríem a A5).

Fem còpies d'alguns fulls de l'actual plafó reduïdes a la meitat i fem la prova a la USEE. Veiem que A no té cap problema per trobar les paraules que li demanem i, no només això, a la tercera paraula que li demanem que busqui ens fa la broma d'amagar-la en comptes d'assenyalar-la, amb la qual cosa sembla que no li afecti gens el canvi de tamany.

Un cop comprovat això també acordem que utilitzarem les icones de l'ARASAAC, per fer el nou plafó.

La logopeda del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) ens aconsella que, a l'hora de refer l'actual plafó, les icones siguin el més semblants possible a les que ja té i les que incorporem noves (per ampliar vocabulari) siguin el més neutres possible, és a dir, que no tinguin característiques que facin que assocïi un objecte exclusivament a aquella icona.

Hem decidit que el nou plafó el farem entre una de les mestres d'educació especial, la logopeda i jo.

A mi m'han demanat que faci el monogràfic de Medi. Així que revisaré tot el llibre que fan servir i faré un llistat de les noves icones que caldrà afegir per tal que pugui seguir la matèria.

ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS I REFLEXIONS PERSONALS:

En aquesta fase encara ens manca acabar de concretar com explicarem a la mare els canvis en el plafó. Segurament la convocarem per explicar-li, però com no és gaire partidària de fer-lo servir (a casa ni se l'emporta) haurem d'aconseguir fer-li veure la importància que té que sàpiga fer un bon ús del plafó i que per això és importantíssim que el faci servir també a casa.

Amb la diversitat de casos que anem treballant paral·lelament al d'A, sóc cada cop més conscient de la importància del treball conjunt de l'escola i la família. Crec que és necessari informar als pares de totes aquestes actuacions i punts de vista de l'escola, ja que aconseguirem que se sentin partíceps i, tot i que en alguns casos sapiguem o intuïm que potser no, integrats en el procés educatiu dels seus fills.

Per altra banda, també entenc que els professionals del món educatiu sovint es desil·lusionin quan veu en determinats comportaments d'alguns pares envers les tasques o aprenentatges dels seus fills. Però sobretot, i crec que cada cop passa més sovint, actituds de desaprovació d'actuacions d'aquests professionals en particular o de l'escola en general.

COORDINACIÓ AMB LA UNITAT DE TÈCNIQUES AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ (UTAC),

En el pla de treball, amb aquesta fase buscàvem:

FASE 4: coordinació serveis externs (UTAC) DATA: 3/10/11 HORES: 2

Objectius: -conèixer què li podem oferir a l'A. per millorar la comunicació i el seu procès d'aprenentatge Destinataris/àries: -alumna -equip de professors que treballen amb l'A.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunió amb una representant de l'UTAC en la que ens informa i aconsella sobre els diferents recursos disponibles i que s'adiuen millor a les necessitats de l'A i a les possibilitats del centre

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Reunió

INDICADORS D'AVALUACIÓ

1. Llistat de possibles materials que permetin la millora de la situació actual 2. Viabilitat de fer servir els materials escollits.

DESENVOLUPAMENT:

Amb aquesta fase es pretén conèixer de primera mà, gràcies a la coordinació amb la Unitat de Tècniques Augmentatives de la Comunicació (UTAC), de quines eines podem disposar per millorar la comunicació d'A de manera que s'adiguin tant a les seves necessitats com a les possibilitats del centre.

A la reunió assisteixen la tutora, l'auxiliar i les mestres d'educació especial, la logopeda, la secretària, la directora, la tutora de la USEE, la pedagoga terapèutica i jo.

Se'ns informa sobre els recursos més habituals i pràctics en aquests casos i se'ns aconsella sobre aquells que s'ajusten més al cas d'A i a les possibilitats del centre.

També ens assessoren sobre què hem de prioritzar a l'hora de triar i elaborar un plafó de comunicació per tal que sigui efectiu i pràctic i de quins recursos informàtics podem disposar.

S'explica que hem de treballar i fomentar l'evolució del llenguatge de manera que, mica en mica, n'augmenti la complexitat de les frases.

ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS I REFLEXIONS PERSONALS:

Un cop acabada la coordinació amb aquest servei extern l'objectiu quedava assolit. Hem obtingut un recull de recursos que ens seran molt útils, i no només pel cas d'A.

De tota manera, havíem d'acordar quin seria el recurs que finalment escolliríem tot i que ens decantàvem força per l'ARASAAC (portal ARAgonés de Sistemas Aumentativos y Alternativos de Comunicación) tant pel seu disseny i facilitat d'ús com pel tema econòmic (no tenia un cost afegit).

Ens quedava pendent acabar-ho de parlar amb la logopeda, amb les mestres d'educació especial i amb la pedagoga per decidir quin seria el disseny del nou plafó.

La coordinació ha estat molt interessant i instructiva però s'ha incrementat la sensació, que ja tenia, de que per fer una actuació com aquesta es necessita lligar moltes coses, especialment persones i horaris. Em refereixo a que és molt complicat que tots puguin assistir a reunions periòdiques d'aquest tipus, i a més tenint en compte que hi ha molts alumnes amb dificultats (per això s'intenten agrupar les coordinacions per parlar, si s'escau, de més d'un cas) però tot això fa que s'allarguin els processos de resolució de casos. Això costa d'entendre des d'una posició externa al centre.

OBSERVACIONS D'A. EN DIFERENTS CONTEXTOS

FASE 3: observació d'A en diferents contextos DATA: 26/09/11, 3 i 6/10/11 HORES: 6

Objectius: -conèixer l'A i les possibilitats que té en les diferents àrees. -avaluar les necessitats pel que fa a la comunicació i el llenguatge, accès al currículum i habilitats motrius. Destinataris/àries: -l'alumna

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Observació a l'AO, a l'USEE, amb la logopeda, amb la fisioterapeuta i a l'esbarjo.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Observació i fulls d'observació

INDICADORS D'AVALUACIÓ

1. Grau en que les dades recollides són les necessàries per a desenvolupar el pla de treball amb la nena.

DESENVOLUPAMENT:

En aquesta fase pretenia conèixer l'A en diferents situacions educatives per veure una mica com es desenvolupa i quines necessitats té a nivell motriu però sobretot de comunicació. També veure quin ús fa (tant ella com els mestres) del plafó de comunicació i en quines activitats s'ho passa més bé.

L'he observat en dues classes d'educació física. Ho fa amb el grup classe amb l'ajuda de la fisioterapeuta. No se li preparen exercicis diferents, fa les activitats que es proposen amb l'ajuda de la fisio. Se la veu contenta i participativa i entén el que s'explica. Li agraden els jocs per parelles.

Es deixa ajudar però sovint insisteix en fer les coses ella sola.

L'he vist dos cops a la USEE. Hi va contenta, té bona relació amb la mestra i sap les rutines però algun cop es mostra enfadada si no es fa el que o el com ella vol. Aquí també insisteix en fer les coses sola.

Em va sorprendre molt com feia servir el Dymo que és un aparell per fer etiquetes amb unes tecles molt petites. Em va semblar impressionant quan vaig veure com copiava les paraules que li demanàvem del seu plafó de comunicació al Dymo. Arrel d'això vam valorar la possibilitat de reduir el tamany dels fulls del seu plafó de comunicació per fer-lo més fàcil d'utilitzar (no tan aparatós)

He estat en una sessió amb la logopeda a l'aula d'educació especial. Té molt bona relació amb ella i, de fet, és amb la que més es comunica a través del plafó.

Hem fet un joc amb titelles perquè practiqui el fer preguntes amb el plafó i ho ha fet molt bé. Tot i que ens vam adonar que, com les titelles (representaven animals) eren del mateix tamany sempre deia que eren petits (encara que fós per exemple un elefant...) Llavors vam creure que hauria de veure imatges o vídeos on es veiessin aquests animals i se'n fés una idea més real.

On també la vaig veure (durant una breu estona) va ser al menjador. Estava asseguda sola i a un racó de l'entrada (suposo que perquè no s'hagi de desplaçar gaire) però no em va fer gaire bona sensació veure-la allà soleta.

A l'aula ordinària no sé ben bé si podré fer l'observació, però l'he vist en un parell d'ocasions durant un molt breu espai de temps, i vaig tenir la impresió de que la tutora no està gaire disposada a col·laborar... Hi ha altres professionals que també pensen que la tasca de la tutora hauria de millorar, per exemple la seva ubicació a l'aula no propicia massa l'autonomia de la nena.

Queda pendent l'observació a l'esbarjo.

ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS I REFLEXIONS PERSONALS:

En aquesta fase s'han assolit els objectius perquè ara conec millor la nena i les seves possibilitats de treballar a l'escola en les diferents activitats, especialment a nivell de comunicació. La temporització també s'ha assolit.

Amb l'ajuda del les mestres d'educació especial, la logopeda i la pedagoga terapèutica del centre es podrà modificar el Pla Individualitzat i també el plafó de comunicació.

Crec que aprofitar els jocs pot ser una bona manera d'estimular el llenguatge i la comunicació amb els altres, no exclusivament amb el plafó sinó també a nivell oral.

L'ús que fa del Dymo ens ha fet veure que quan fem l'ampliació del plafó li anirà molt bé reduir el tamany per fer-lo més pràctic i fàcil d'utilitzar.

REVISIÓ DEL CAS

Amb la segona fase es pretenia:

FASE 2: revisió del cas DATA: 26/09/11 HORES: 2

Objectius: -conèixer l'historial d'A i el dictamen que té -saber les actuacions que s'han fet fins ara Destinataris/àries: -l'alumna

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Xerrada amb la psicopedagoga del centre(tutora de pràctiques) per fer una primera aproximació al cas 2. Revisió de l'expedient

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Xerrada amb la psicopedagoga del centre (tutora de les pràctiques) 2. Anàlisi de la documentació que té el centre

INDICADORS D'AVALUACIÓ

1. Grau de concreció de les dades recollides en la revisió i en el llistat d'actuacions que s'han fet fins ara.

DESENVOLUPAMENT:

La segona fase pretenia fer una revisió del cas proposat. Per això la Núria m'ha fet una introducció del cas d'A. per saber com ho fa ella quan ha de treballar amb un cas nou.

Hem revisat l'expedient, el dictament d'escolarització, el PI que ja té fet i les actuacions fetes fins ara.

M'ha ensenyat com s'organitza ella la informació de cada cas i quina és la informació principal que consulta i que cal tenir present en funció de la demanda que ens fa el centre, en aquest cas la revisió del PI de l'A i l'elaboració del nou plafó de comunicació.

ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS I REFLEXIONS PERSONALS:

L'objectiu d'aquesta fase s'ha concretat en un breu llistat de les característiques de la nena i en les principals actuacions que es duen a terme. La temporalització també es correspon amb el proposat inicialment.

Començo a adonar-me que les coses no són tan àgils com sembla des de fora, en el meu cas com a mare. Ara començo a entreveure la dificultat d'arribar a acords, a coordinar tots els serveis i professionals que treballen amb alumnes amb necessitats educatives especials (nee) o, fins i tot sense, amb les famílies....

No és tan senzill.......

CONCRECIÓ DE LES PRÀCTIQUES

En el pla de treball inicial amb la fase 1 es pretenia:

FASE 1: Concreció de les pràctiques. DATA: 26/09/11 HORES: 1

Objectius: -concretar en quins projectes o actuacions puc col·laborar Destinataris/àries: -subjecte de les pràctiques (jo mateixa)

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Reunió amb la directora del centre i la psicopedagoga de l'EAP 2. Revisió d'algunes de les actuacions que es fan i en quines aniria millor que hi pogués col·laborar.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Reunió

INDICADORS D'AVALUACIÓ

1. Concreció de les actuacions en les que podré col·laborar

Un cop iniciades les pràctiques, la fase 1 va resultar així:

DESENVOLUPAMENT:

La primera fase era concretar les pràctiques, ja que inicialment la tutora em va proposar seguir el cas d'un alumne en procés de valoració per possible dislèxia.

Un cop reunides i tenint en compte els dies dels que disposava per fer les pràctiques i les necessitats que precisava el centre on aniria amb ella, vam acordar que faria el seguiment d'una nena amb atàxia del cerebel que necessitava una adaptació del seu plafó de comunicació per fer front a les noves necessitats i al canvi de cicle d'infantil a primària.

També em va dir que no només em dedicaria al seguiment d'aquest cas i que l'hauria d'acompanyar en les diferents tasques que desenvolupa en aquest centre on hi va dos cops a la setmana, sempre i quan m'estigués permès.

Per tant, assistiré a reunions de coordinació amb la directora, amb les mestres d'educació especial (mee), amb la unitat de suport a l'educació especial (USEE), faré observacions, passaré alguna prova de valoració i tindré alguna entrevista amb alguns pares, SEMPRE acompanyada per la tutora, la Núria.

ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS I REFLEXIONS PERSONALS:

En aquesta primera fase s'ha complert l'objectiu i la temporalització.

Malgrat tot, sempre estem obertes a possibles situacions o actuacions “d'emergència” que puguin desorganitzar el plantejament inicial.

Raons de la tria del lloc de pràctiques i del pla de treball.

Tot i no tenir formació ni experiència docent, em va semblar molt interessant, instructiu i motivador realitzar les pràctiques en un EAP donada la diversitat de casos que treballen durant un curs.

La realització d'aquesta experiència crec que em pot aportar:

• més confiança a l'hora d'intervenir en aquest àmbit,
• més seguretat a l'hora de donar resposta a les demandes de l'escola, tant amb els alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge com amb les demandes de caràcter més organitzatiu, metodològic i personal.

El cas que finalment em proposa la tutora per dur a terme el pla de treball és més interessant i fins i tot més ampli que el primer (sobre la dislèxia) perquè em permetrà veure tant dificultats sensorials com motrius i la manera com es poden treballar, tant a l'aula ordinària com a la d'educació especial i, a més, en totes les àrees, ja siguin instrumentals o no.

També em permetrà revisar i fer les modificacions que es considerin necessàries per ajustar el PI d'una alumna a les necessitats del moment educatiu en el que es troba.

Primeres passes......

Tot just s'inicia el semestre amb moltes novetats respecte els darrers dos anys....començo les pràctiques......

És emocionant però dóna molt de respecte....estarem suficientment preparats??? 

Es fa difícil de respondre, per una banda creus que si...per l'altra.....quina i quánta responsabilitat!!!!

Desprès de dubtar molt sobre el lloc on fer les pràctiques finalment vaig accedir a un EAP (equip d'assessorament psicopedagògic) que proposava la UOC.

Acompanyo a una pedagoga terapèutica i, a més d'anar amb ella per conèixer el dia a dia (....que déu n'hi do) desenvolupo el pla de treball que vaig presentar que finalment no es correspon amb el preprojecte inicial.

El pla de treball es resumeix bàsicament en:

la revisió del PI d’una alumna de 1er de primària amb discapacitat sensoriomotora (atàxia del cerebel) i adaptació del plafó de comunicació que utilitza per adequar-lo a les noves necessitats demandades pel canvi de cicle, d’infantil a primària.